El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






diumenge, 20 de gener de 2013

L'ultima tanda de quimio.


A la mateixa tarda de posar la quimioteràpia intratecal va aparèixer la febre, en Nerac no es trobava gens bé, i com en anteriors tandes d'Ara C també li va fer reacció cutània. Estàvem relativament tranquils, era normal que en Nerac es trobés malament i manteníem els dits creuats perque no pugés molt la febre. Aquella nit la vaig passar amb ell, va ser una nit molt llarga i contínua d'interrupcions, quan no sonava la màquina del suero era la de l'Ara C, i per rematar-ho vam haver de punxar al Nerac per fer-li un cultiu ja que la febre continuava pujant, a part d'això, ell va dormir d'una tirada. Al llarg del dia van aparèixer llagues a la boca que van fer que no pugués menjar amb normalitat, ja estàvem una mica amoïnats per ell, no estava gens fi, però no oblidàvem que això entrava dins de la normalitat i sobretot, que aquesta era l'ultima tanda de quimio!
Al mati de dimecres, quan vaig arribar a l'habitació, vaig saludar la Milena des de l'ull de bou de la porta, encara eren tots dos al llit i ella tenia cara de no haver dormit gaire bé, de sobte vaig veure com el turmell d'en Nerac s'enlairava ben amunt i queia de ple a la barbeta de la Milena, va ser molt graciós! Vaig entrar tot rient, però la gràcia se'm va tallar de cop en veure que el Nerac estava connectat a una bomba d'antibiòtic, no podia ser! Això confirmava que encara ens estaríem uns dies més a l'hospital, es veu que en l'hemocultiu havia sortit una contaminació per estafilococ.
L'última dosi de quimio va arribar, estàvem molt contents i tal com esperàvem, en punt va acabar la quimio, va començar a trobar-se millor, la febre va desaparèixer i les llagues van millorar moltíssim, ja en el dia de dissabte podíem dir que es trobava perfectament i avui diumenge, després d'administrar-li l'antibiòtic, ens han donat l'alta! Estem molt contents d'haver deixat la quimio enrere però ens preocupa una mica l'aspecte pàl·lid d'en Nerac, ens fa sospitar que demà al mati, quan tornem a l'hospital de dia a fer l'analítica ens faran quedar de nou, degut a la baixada de cèl·lules sanguínies que té lloc uns dies després de la quimio.


5 comentaris:

  1. NERAC BONA NIT, M'ENALEGRO QUE AIXI PASSAT LA TANDA DE QUIMIO, DEMA SI ELS ANALISIS NO SURTEN MASSA BE, ELS ANIMS AMUNT, SENSE ENFONSSARSE, HEU DE TENIR MES FORÇA DE LA QUE JA TENIU.

    MOLTS PETONETS I TOTA LA MEVA FORÇA QUE ES MOLTA.

    CAPA AMUNT.

    ResponElimina
  2. Ese chavalin tiene fuerza y unos padres increibles...Anims petit campió.

    ResponElimina
  3. Mes Anims sou molt forts i el Nerac un autentic CAMPIO, tot anirar be, petons als tres.

    ResponElimina
  4. Espero que tot hagi marxat bé i encara sigueu a casa! Segur que l'ambient familiar de casa va molt bé, sobretot per a vosaltres.

    Ànims i amunt!

    ResponElimina