El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






dimecres, 2 de gener de 2013

El Nadal a casa.



Doncs finalment, en contra de tot pronòstic la fi del món no va arribar o almenys cap cataclisme ens va donar de ple per tant, durant els propers dies la nostra vida continuaria com fins ara. La primera analítica de control no va sortir tant bé com ens hauria agradat, aixi que afrontaríem les festes de Nadal sense grans concentracions familiars, personalment això no em va suposar cap gran sacrifici però la veritat és que ens hagués anat molt bé envoltar-nos de familiars i fer uns quants riures, per sort en Nerac encara és molt petit com per tenir consciència del que aquestes festes representen per als nens.
Poc a poc, anem sortint d'aquella sensació d'apatia constant i intentem gaudir dels moments, realitzem petites sortides per airejar-nos i realment ens va molt bé, l'altre dia en Nerac va conquerir el búnquer del Carmel, va ser una excursió molt divertida, també ens vam apropar a veure el llums de la torre AGBAR però el Nerac no estava gaire motivat.
Quan el càncer o alguna altre experiència com aquesta et toca aprop es pren una gran consciència de voler gaudir el moment i viure la vida, no obstant, en la nostra realitat tenim la sensació de anar tatxant el dies, els deixem córrer ràpidament, com si estiguéssim a l'espera d'algo millor, crec que això és un sentiment amb certa lògica però també és molt contradictori...
Conscients d'això amb la Milena finalment vam decidir fer una mica de Nadal i en un tres i no res, improvitzàvem un pessebre amb algunes joguines, fins hi tot ens vam muntar l'arbre amb llumets i tot! Per suposat el 25 de Desembre va cagar el tió, els dies abans li explicàvem al Nerac com ho havia de fer, donàvem menjar al tió i practicàvem això de donar garrotades, s'ha de dir que d'aquesta última part en Nerac és tot un expert.
Aprofitant aquests dies de tranquil·litat a casa, vam recordar que ens quedava pendent una tasca molt important, anar a donar sang, la veritat és que abans de tot això ignoràvem completament la importància d'aquestes donacions, és un proces ràpid i en poc més de cinc minuts s'està fent una aportació que pot salvar vides, no vull ni pensar el que hagués passat si en Nerac no hagués rebut les seves dosis d'hemoglobina o plaquetes quan ho havia necessitat. Les donacions de sang son imprescindibles i animo a tothom a que com a mínim, ho feu una vegada en la vida.
Avui hem fet de nou l'analítica de control i estem molt contents, tot ha sortit perfecte i la doctora ens ha dit lo bé que en Nerac està responent al tractament! El dia 9 farem de nou la punció de medul·la.


2 comentaris:

  1. Jo sóc donant de sang des de que vaig fer els 18 (aquest any faré els 20). La veritat es que es molt reconfortant pensar que estas ajudant a persones a viure. A més, com el meu grup es "estrany" soc o-, sempre fa falta d'aquest tipus, així que vaig cada cop que puc.

    M'en alegro de que tot vagi bé, a veure si la punció del dia 9 surt perfecta, i teniu uns dies "de pau", això esperem!

    Salut i a veure si aquest 2013 només os porta coses positives. Ànims a tota la família!

    ResponElimina
  2. Ànims, família, i moltes gràcies per animar tothom a donar sang. Com diu l'Anaïs, que el 2013 només us porti coses boniques i, el més important, la recuperació del Nerac.

    ResponElimina