El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






diumenge, 7 d’octubre de 2012

Junts el tres.


Quan estàvem a l'hospital, tenia un cert recel en tornar cap a casa, allà sentia que el Nerac estava controlat, en bones mans, si passava qualsevol urgència o necessitava alguna cosa com sang o plaquetes l'atendrien al moment, a casa seriem nosaltres qui hauríem de vigilar que tot anés bé.
Ara que som a casa i les coses van bé, em costa la idea de tornar a ingressar a l'hospital, sento que tornem a ser una família i el nostre fill és feliç.
Estar a casa ens ha posat de nou les piles, sobretot al Nerac, sembla que a crescut molt en tots els sentits, se'l veu més eixerit, més gran i ha après a aixecar-se tot sol sense recolzar-se en cap lloc! ens sentim molt orgullosos del nostre fill. També ens esta anant molt bé amb la mare per xerrar i veure les coses amb una mica de perspectiva, reconciliar la comunicació i gaudir del moment. La veritat es que aquests darrers dies no havia estat “La alegria de la huerta”.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada