El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






dissabte, 10 de novembre de 2012

A casa-a-a-a-a-a!!!


Ahir al mati, el Nerac va despertar de molt bon humor, ha apres a fer l'indi (A-A-A-a-a-a...) i no parava de fer-ho, estava molt graciós. Tocava fer analítica per veure com havia funcionat aixoò del factor, personalment creia que els neutròfils haurien augmentat lo suficient com per treure'ns l'aïllament, però cap a les 12:00 va entrar per la porta la doctora, no duia mascareta posada aixi que volia dir que portava bones noticies o que anava distreta, per sort es tractava de lo primer! En entrar per la porta va dir “com ho teniu per marxar cap a casa avui?” els seus neutròfils estaven a 2800! dos dies abans estava a 20 (lo normal es de 1500 en amunt). Va ser una gran sorpresa, realment no ho esperàvem, vam començar a recollir tota l'habitació que tornava a estar ben plena de juguets i trastos, de sobte em vaig adonar que amb tot l'estrés que duia al cap, se m'havia oblidat completament fer-li un gran petó al Nerac, és clar ara no calia dur la mascareta!.
A la tarda el Nerac va estar jugant per tota la casa amb el avis, estava molt content de retrobar-se de nou amb el seu ambient, les seves joguines i la seva habitació. Després de sopar, va caure profundament dormit, no es va despertar en tota la nit.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada