El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






dissabte, 15 de setembre del 2012

Adéu al cabell.



Han passat ja més de dues setmanes i la baixada ja es aquí, el Nerac no està tant actiu com abans, igual que a nosaltres, a ell també se'l veu amb ganes de sortir de l'habitació, està inquiet i no dorm bé. Va aparèixer de nou la febre, la seva falta de defenses va fer que un simple estafilococ el fes pujar a 38.7ºC, ara està de nou amb antibiòtics i la febre ha marxat. També han aparegut llagues a la boca i els seu preciós cabell ha començat a caure, estàvem preparats mentalment per aquest moment però tot i aixi es fa molt difícil. Per tal d'evitar-nos més dolor en veure com se li va quedant el cap pelat a clapes, vam decidir fer venir al perruquer de l'hospital a que li tallés el cabell, es deia Manolo i juraria que no disfrutava gens ni mica rapant el cap de pacients amb càncer, el Nerac plorava molt, sempre li ha fet por el soroll de la màquina de rapar. Després vam banyar-lo i amb la mare vam anar davant del mirall a que es donés un cop d'ull, semblava que no es reconeixia, tot hi aixi els miralls sempre li han fet gràcia i no va trigar gaire en riure i jugar amb el seu reflex. Sembla un petit Buda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada